Feia dotze anys que la nostra parròquia no organitzava un viatge a Terra Santa i aquest any 80 persones no han volgut desaprofitar l'ocasió de conèixer el bressol del Cristianisme.
Pepita Calaf, catequista a Santa Maria i viatgera incansable, ha volgut compartir amb tots nosaltres les vivències i emocions d'aquest viatge.
Abans de res, ens ha destacat l'estupenda organització i el bon fer dels dos guies, Walter i Ronit, que els van acompanyar durant totes les sortides dins d'Israel (durant la visita a Betlem els guies eren originaris de Palestina). També ens ha volgut destacar que els cants que van acompanyar a totes les celebracions els va portar la Begoña, de l'església de Santa Maria i a l'òrgan van comptar amb la col.laboració de Chelo Roy.
No anem a explicar tots els llocs que van tenir la sort de conèixer, ja que això faria interminable aquest article, però sí destacarem aquells aspectes que ningú s'hauria de perdre si té l'oportunitat de viure la mateixa experiència.
El primer dia del viatge va estar bàsicament dedicat al vol amb destinació a l'aeroport de Tel Aviv i l'allotjament a l'hotel. Quan realment va començar la intensa setmana va ser l'endemà, quan es va visitar la zona de Galilea. A la ciutat de Haifa van acudir al convent que és bressol de l'ordre dels Carmelites (els Carmelites prenen el seu nom del Carmel), l'ordre té l'origen en un grup d'ermitans que al segle XII, imitant el profeta Elies, es van establir a la Muntanya Carmel. Al costat d'aquest convent hi ha l'església de Stella Maris, que també van visitar.
Posteriorment es van desplaçar fins Natzaret per conèixer la Basílica de l'Anunciació, lloc on l'àngel Gabriel se li va aparèixer a la verge Maria. En la seva cova el grup va celebrar l'Eucaristia.
El dia va concloure a Canà, on Jesús va realitzar el seu primer miracle (la conversió de l'aigua en vi en les noces de Canà). Allà, els matrimonis del grup van renovar el seu Compromís matrimonial i, fins i tot, hi va haver una festa per celebrar-ho.
L'endemà va tenir lloc el viatge al mar de Galilea (que, en realitat, és un llac), on es van viure moments de gran recolliment i emoció. Recórrer el mar a bord d'un vaixell de fusta i va sonar "Els Segadors" mentre els tripulants hissaven una senyera. També van ballar a bord i van cantar i es van emocionar amb el "Pescador d'Homes". Com en totes les parades del viatge, es van llegir alguns fragments dels Evangelis.
Després de la travessia, van continuar cap a la muntanya i església de les Benaurances. En aquest muntanya van celebrar l'Eucaristia, i posteriorment viatjar a Cafarnaüm, on hi ha la casa de Sant Pere i l'església de Tagbha, a prop dels Alts del Golan. En aquesta església hi ha un mosaic que recorda la multiplicació dels pans i els peixos i no gaire lluny d'allà hi ha l'església de mesna Christi, on Simó-Pere tenia el seu embarcador.
Finalment, una de les situacions més colpidores del viatge va tenir lloc quan el grup va arribar al riu Jordà, on Sant Joan Evangelista va batejar a Jesús. Allà, el Pare Antoni va recordar el Baptisme, un a un, a tots els membres del grup. Dos d'ells, fins i tot, es van submergir completament en les aigües vestits amb túniques blanques.
La jornada posterior el grup, de camí a la ciutat tres vegades santa, Jerusalem, es va desplaçar a la muntanya Tabor, on Crist es transfigurà davant tres dels Apòstols abans de morir i ressuscitar. Allà van celebrar l'Eucaristia. A Beth Shean van poder contemplar les ruïnes d'un dels teatres romans més ben conservats. A continuació, es van dirigir al Mar Mort, on van visitar les famoses ruïnes de Qumran. Allà vivien els essenis, secta jueva que portava una vida molt austera i dedicada a l'estudi i interpretació de la llei de Moisès. Al Mar Mort, com no podia ser d'altra manera, van aprofitar per donar-se banys de fang i surar en les seves famoses aigües, que són deu vegades més salades que les de la resta de mars del món. Després de travessar el desert de Judea, es va arribar, per fi, a Jerusalem. A la muntanya Scopus els guies els van organitzar una cerimònia de benvinguda amb pa i vi, que van beure en unes petites copes de fusta.
Per finalitzar, van fer un recorregut nocturn per la ciutat. Després de travessar el barri musulmà, van arribar al Mur de les Lamentacions, que, de nit, resultava realment impactant.
El cinquè dia va ser especialment intens i es va iniciar amb la visita a la Capella de l'Ascensió, des d'on Jesús va ascendir al cel. D'allí van passar a la Basílica del Parenostre, on es poden contemplar rajoles amb aquesta oració en infinitat de llengües, i a la capella franciscana de Domus Flevit.
En el Cementiri Jueu van poder contemplar com totes les làpides dels difunts són iguals, sense distinció de classes socials i sobre les quals es posen pedres, que indiquen les visites que rep cada persona allí sepultada.
La següent parada va ser a la Muntanya de les Oliveres i l'Església de l'Agonia, actualment sota la cura dels monjos franciscans. Una mica més avall es troba l'hort de Getsemaní, on Jesús va pregar l'última nit abans de ser crucificat. També a Jerusalem el grup va anar a veure l'església on es troba la tomba de la Mare de Déu. Posteriorment, van iniciar el trajecte cap a Betlem, per visitar el Camp dels Pastors on, segons la tradició, l'àngel es va aparèixer als pastors per anunciar el naixement de Jesús i després l'Església de la Nativitat, on van celebrar la Santa Missa.
La sisena jornada es va dedicar a visitar el barri d'Ein Karem, per veure el Santuari de la Visitació i l'Església de Sant Joan. Després, els pelegrins de la nostra Parròquia van anar a conèixer la Via Dolorosa, on Jesús va començar la seva via crucis, que el va conduir a la crucifixió.
A la tarda vam visitar l'Església de Sant Pere in Gallicantu, on es creu que es trobava la casa de Caifàs i el lloc on Jesús va estar detingut, participant de la seva angoixa en llegir el fragment que el relata dins d'una de les cel·les-masmorra. També allà Pere va negar Jesús en la nit del judici i on va plorar pel remordiment, d'aquest fet pren el nom aquesta església. Continuem fins l'església de la dormició de la Mare de Déu on van orar davant d'una extraordinària talla que reflecteix aquest esdeveniment. A continuació es van dirigir al Cenacle on Crist va celebrar l'Últim Sopar i va instituir el sacerdoci en els seus Apòstols, a la Capella franciscana, el Pare Antoni va celebrar l'Eucaristia i va renovar les seves Promeses com a sacerdot.
I per fi, després d'una intensíssima setmana, arribem al setè dia, en què el grup no va complir amb el mandat bíblic de descansar precisament, sinó tot el contrari. Va ser una jornada completa que va començar a hora primerenca a la Via Dolorosa per realitzar un Via Crucis que va culminar en el Sant Sepulcre, que és una església de ritu ortodox. Allà van celebrar la Santa Missa de Resurrecció. Posteriorment, es va realitzar un recorregut pel Barri Jueu que va concloure al Mur de les Lamentacions. Aquest mur constitueix el lloc més sagrat per als jueus i és l'última resta del que en el seu dia va ser el Temple de Jerusalem en època d'Herodes el Gran. Entre les escletxes de les seves pedres dels visitants solen introduir papers amb pregàries i súpliques a Déu. Després, una part dels pelegrins va visitar el Museu de l'Holocaust, que rendeix tribut a les víctimes del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Com comiat d'un viatge tan ple d'emocions i sentiments, hi va haver un dinar amb cants, balls, regal de roses i lliurament de diplomes als peregrins, com acreditació del seu pelegrinatge a Terra Santa.
Donem les gràcies a Pepita no només per explicar l'experiència, sinó, sobretot, per l'afany que va posar a intentar transmetre les emocions i sensacions que va percebre al llarg del viatge.
Íngrid Martínez
