ARMÈNIA:
Un poble marcat per la fe
Un poble marcat per la fe
Armènia és un dels llocs en que et sents a casa, no sé si és el seu pa, les seves muntanyes i rius, les seves esglésies i monestirs, o la seva gent, o certament, tot plegat. La seva gent anomena al seu propi país amb el nom de Haiastan, la terra de Haik, recordant un dels patriarques de la nació armènia. Hem aprofundit en els orígens del poble amb la visita dels centres culturals i jaciments arqueològics, com Erebuni. Ens hem encisat en descobrir els seus tresors escrits protegits en el Matenadaran, paraula que ens va acompanyar durant tot el viatge, doncs en cada monestir va haver un “escriptorium” o biblioteca, a on durant segles es traduïen i copiaven delicats manuscrits d’Evangelis, Salms, etc. L’arquitectura religiosa per tot el país, ens introduïa amb cada nova visita en un mon cada cop més proper pels qui venim d’allà on poques vegades es recorda la grandesa del que va ser Armènia, avui reduïda a la mínima expressió en les seves fronteres. Monestirs com Saghmosavank, Hovanavank, Mughni, Sanahin, Haghpat, Goshavank, Haghartzin.
El diumenge al matí: entre visita i visita, laudes a l’església de Surp Hripsime, i missa a la catedral d’Eidjmiadzin, un munt de sensacions, colors, melodies, en les celebracions litúrgiques. Qué bonic és veure la posició dels dits de la mà del kahan fent la benedicció!, en entrar el katolikos es va acostar a tot el poble que es trobava allà, tant proper…tots vam notar l’extrem dels seus dits en el nostre cap inclinat, allà a on no arribava es feia pas per beneir a tothom.
Visitar el Monestir de Gueghardavank a última hora del dia, quan les famílies ja tornaven a casa, va ser una bona descoberta del lloc, tranquil i amb la posta de sol. A Armènia, a l’agost, el sol surt a les 7 del matí i surt com si algú el deixés caure sobre l’Ararat per despertar a tots - Masís pels armenis, vol dir la mare del Sís, referint-se a l’altra muntanya més petita que hi ha al seu costat. Abans d’aquesta hora és negra nit, amb la lluna i els estels.
Hem gaudit de la bona taula armènia, quin menjar més deliciós!! Tant als restaurants de Ierevan com a les localitats que en camí havíem de fer parada: bon peix a Sevan, bona carn a Garni, Alaverdi, bones amanides i fruites a tot arreu. I la quantitat sempre en excés... El vi d’Arení. Els bons pastissos, cafès i tes.
Històries de dinasties, de conquestes i ocupacions, de temps de pau i prosperitat, d’Armènia i la seva gent.
Ara ens toca a nosaltres transmetre el que hem vist, un país acollidor, de gran bellesa paisatgística i cultural, un país marcat per la seva fe que ens arriba al cor.
Us convido a descobrir Armènia amb nosaltres, no quedareu decebuts!!!
Una forta abraçada
Bàrbara
