Contacto
93 467 32 44
info@ruthtravel.es

cronicas

la magna sicilia

CRÓNICAS: LA MAGNA SICILIA

SICÍLIA: HISTÒRIA, LLUM, MAR I CALIDESA

Descobrir Sicília ha comportat trencar falsos estereotips de l’illa i la seva gent. La seva riquesa històrica i arquitectònica, la majestuosa presència de l’Etna i els tres mars que l’envolten (Trirrè, Jònic i Mediterrani), configuren una illa d’una bellesa i lluminositat encisadores, ressorgida de les cendres i d’uns habitants oberts, alegres, vius, de la terra. I tot això ho hem descobert en 10 dies, que ens han generat ganes de tornar-hi, d’anar als mercats a comprar peix,  fruites, de passejar per les platges i les ciutats, de parlar amb la gent, de compartir història.

El viatge el vam començar a Catània (on per cert no hi vam trobar catànies). Com moltes ciutats sicilianes, reconstruïdes després dels terratrèmols de final del segle XVII, i que traspua barroc per tots els seus carrers, places i edificis. Carrers i places que semblen tenir un denominador comú: l’Etna, el volcà que domina la ciutat i que es fa visible des de tots els seus racons. I de les pedres vam passar a les persones endinsant-nos en un marc de colors i olors, venedors i compradors, que s’entenen a base de crits, en el mercat de la pesqueria. Vam tenir la sensació que mai havíem vist tant peix fresc (i viu i diferent) junt. Tot i compartir mar, vam descobrir peixos desconeguts. I alguns, els vam tastar. Tot un plaer sensorial.

Tot seguit ens vam dirigir a l’Etna, volcà actiu que amb els seus 3.323 m presideix l’illa. Ens vam perdre pels seus múltiples cràters, vam pujar les seves escarpades parets, vam gaudir d’un paisatge lunar propi de les terres volcàniques. I vam notar que era una muntanya viva.

Baixant del volcà ens vam dirigir a una de les més preuades joies de l’illa: Taormina. És un centre turístic privilegiat, per les seves vistes al mar i al volcà, per la seva història i les seves restes arqueològiques, especialment el seu teatre grec (on per cert, vam delectar la resta de turistes amb cançons de la nostra terra) ,  per uns carrers vius amb mil racons per gaudir i envolats d’edificis alguns dels quals d’estil gòtic català, que ens fan sentir com a casa. Val la pena perdre’s pels seus carrerons.

L’endemà va ser una ruta per ciutats barroques seguint les petjades del comissari Montalbano. La primera sorpresa va ser Ragusa, ciutat enganxada a la muntanya, i conformada per dues ciutats: Ibla, de característiques medievals, i Ragusa, totalment barroca, i que simbolitzen també les diferències socials i fins i tot religioses (Sant Joan Baptista en front Sant Jordi). Sembla que va guanyar San Joan, a qui va dedicada la catedral (tot i que a l’interior hi trobem imatges de Sant Jordi), presidint una imponent Piazza Duomo. Vam continuar la ruta per Scicli, per acabar a Noto, una imponent ciutat totalment barroca, reconstruïda després del terratrèmol de 1693. Sembla un escenari creuat per un carrer central amb un decorat barroc: palaus, cases, esglésies, catedral, escalinates. Un plaer visual, ben acompanyat amb un gelat a base d’ametlla, típic de la regió.

La propera parada va ser Siracusa. Allí ens esperaven temples grecs,  nimfes, espies, pirates, i panoràmiques de la ciutat des del mar. Vam començar la ruta pel parc arqueològic de Neàpolis. Allí vam descobrir l’etimologia de la paraula “hecatombe”, vam gaudir d’un teatre grec perfectament conservat i que encara s’utilitza,  vam acompanyar les nimfes que es van banyar a la seva font (ens les vam tornar a trobar a Erice), i ens vam endinsar a l’orella de Dionís, al que li vam oferir el nostre himne. La visita posterior a la ciutat també ens guardava algunes sorpreses: el passeig marítim, els carrerons, la plaça barroca de la Catedral, i la catedral. Diríem que és barroca, però està plenament integrada en un antic temple grec, del que se’n conserva l’estructura i totes les columnes. Un contrast que no ens deixa indiferents. Per tancar el dia, vam fer un passeig marítim amb un vaixell, imaginant-nos les vistes dels pirates quan intentaven entrar a la ciutat, o la dels romans quan la volien conquerir. I per la ruta marítima se’ns va escapar més d’una havanera. 

L’endemà, camí d’Agrigento, ens vam aturar a una autèntica joia al bell mig de l’illa: la vila del Casale, tocant a Piazza Armerina. L’infortuni de fa molts anys, que va provocar un esllavissament, va possibilitar que avui podem gaudir dels millors i més ben conservats mosaics d’una vila romana de tot l’imperi. 3500 m2 recoberts de mosaics en molt bon estat de conservació, on contemplem escenes de caça, de pesca, de mitologia, de vida quotidiana, de joc, de plaer i fins i tot els primers dissenys de “bikini”. A la tarda vam arribar a Agrigento, on vam poder gaudir d’un passeig pels carrers del que havia estat una gran ciutat. Però allò que la fa molt interessant  està a pocs quilòmetres del seu nucli històric: la vall dels temples. Hi vam anar l’endemà de bon matí, gaudint del reflex d’un sol primerenc a les pedres de les runes gregues. És una gran esplanada farcida de temples grecs d’estil dòric, i que donen fe de l’esplendor d’èpoques passades. Un impacte visual que ens endinsa en la història.

I de joia a joia. Abans de dirigir-nos a Palerm, vam fer una visita a Erice. És un poble medieval, que en manté l’estructura, i que està sobre un turó a 751 metres d’altura, de tal forma que les faldes del turó semblen una continuació de les muralles de la població. Ens van dir que Erice era famosa perquè hi habitaven les servents del temple d’Afrodita que premiaven als viatgers que hi pujaven caminant, amb la seva companyia que asseguraven plaent. Bé, nosaltres hi vàrem pujar amb autocar (també s’hi poc accedir per telecabina), i allí no ens van rebre les servidores d’Afrodita, sinó les nimfes que havíem vist a Siracusa banyant-se a la font. Va ser com reviure experiències mitològiques en ple segle XXI, en un entorn privilegiat, per les vistes, que dominen la confluència de la mar Trirrena  i la Mediterrània, uns carrerons medievals perfectament conservats, i uns edificis que ens portaven a temps pretèrits.

L’últim destí del viatge era Palerm. El nostre centre d’operacions va ser a Mondello, un barri tocant al mar, amb una platja de sorra com poques n’hi ha, envoltada d’edificis modernistes que ens recordaven que fa uns anys era una zona per privilegiats. Passejar-te pels carrers del centre de Palerm és una bona experiència: ordre dins el desordre, cases obertes amb persones obertes, mercats al carrer, la roba estesa, la moto i el cotxe que juguen amb la gent que hi camina. Aquests carrers són els que comuniquen els dos principals monuments de la ciutat: La Capella Palatina, una explosió de llum que van regalar a la ciutat els Normands, que està situada dins el palau dels Normands (evidentment), obra mestra de  musulmans que la van decorar amb uns mosaics de gran belelsa, i que se’ns mostra com una evidència més que quan les cultures s’ajunten, es respecten i col·laboren, el resultat és millor, espectacular. L’altre gran edifici, la catedral, més espectacular per fora, que per dins. I pel camí, ens trobem amb l’església del “Jesu”, d’un barroc exagerat (que ja és difícil), i més endavant amb la Martorana, a la Piazza Bellini, de disseny bizantí, i tota amb mosaics policromats, o la Font de la vergonya (figures humanes nues que avergonyien les monges quan hi passaven), al costat de l’Ajuntament, on vam compartir cants patriòtics amb vells milicians. Vam acabar la jornada passejant pels carrers més moderns de la ciutat i recordant escenes del “padrino” a les escalinates de l’òpera.

L’endemà el vam dedicar a descobrir els voltants de Palerm. La primera parada va ser a Monreale, amb una catedral que mereix gaudir-la tot un dia sencer. La catedral es considera una de les més pures expressions de l’art normand a Sicília, i ens va deixar bocabadats amb els mosaics de l’interior, majestuosos, plens de color, que envaïen tot l’espai. I el claustre, amb uns capitells restaurats que representaven múltiples escenes de la vida real i de la mitologia o la bíblia. No n’hi havia cap d’igual.

Tot seguit ens vam dirigir a Cefalú, un bonic poble costaner amb carrerons plens de vida i presidits per una catedral imponent. Vam gaudir de les aigües del Trirrè, de les vistes, dels carrers, dels comerços i de la seva gent.

L’endemà havíem de tornar cap a casa. El destí o els deus i deesses grecs van provocar una cancel·lació del nostre vol que va fer allargar la nostra estada a la illa, per gaudir un dia més de la platja i del passeig de Mondello, i tornar cap a casa, passant per Roma, navegant per la Mediterrània.

Un gran viatge que et deixa amb ganes de tornar-hi.

Joan Anton Font Monclús 

Abril 2018.

LA MAGNA SICILIA