Contacto
93 467 32 44
info@ruthtravel.es

cronicas

peregrinacion a tierra santa israel y jordania

CRÓNICAS: PEREGRINACION A TIERRA SANTA: ISRAEL Y JORDANIA

Experiència de Terra Santa                                 
xavier maria piquer cmf
 

A primers de desembre (1-10) he tornat novament a Terra Santa. Era la tercera vegada que trepitjava el país de Jesús, però sempre és un viatge nou per estrenar. 

Les vivències en tants llocs sants, no es poden explicar amb paraules humanes. Intento que parli el cor perquè és allí on hi ha el veritable tresor, com Maria, que “conservava tots els records en el seu cor i els meditava”. 

Per més que un es prepara per viure el pelegrinatge sempre hi ha sorpreses inesperades, sentiments ous i profunds. El concret de part de Déu va més enllà. La meva feina -actitud de fe- era estar obert a la seva gràcia moments rere moments. 

Un primer moment molt intens fou la visita al Carmel i la missa celebrada a l’església de l’Anunciació. Mai no havia coincidit resar l’àngelus a les 12 del migdia amb el repic de campanes de fons. L’emoció era gran en pensar en el “sí” de Maria tot contemplant l’esglesiola original que encara es conserva. 

Un altre moment fort que em va commoure va ser a la barca, tot travessant el llac de Tiberíades. Amb els motors parats al bell mig es va celebrar l’Eucaristia. Va ser deixar parlar l’ànima com a ressò del text on Jesús crida Pere. 

La imaginació arribava a més de 2000 anys enrere, però sentia dins meu la seva presència. La mirada anava més enllà del que veia: em demanava fe. 

A la muntanya de les Benaurances tot contemplant el llac era com escoltar del mateix Jesús que ens deia: “Feliços... feliços... feliços...”. Quina emoció interior. Ens vol feliços! 

Possiblement no segueixo el mateix itinerari del viatge, però sí els bons records que hi ha dins del meu cor. 

Tocant l’aigua del riu Jordà i escoltant el relat del baptisme de Jesús també va ser un moment intens. Abans vàrem renovar les promeses del baptisme tot cantant “deu-me la fe dels profetes... dels meus pares...” Cançó que ens recordava la fe d’uns pares, d’uns padrins, i el seu amor durant tants anys. El gest simbòlic de tirar aigua damunt del cap en nom de la Trinitat era renovar un “sí” personal i conscient de debò. Vaig sentir molt profundament l’impuls d’agrair a Déu el do del baptisme i sentir-me de la família de Déu.

Des de l’anada al Carmel -primer lloc visitat- em donava la impressió que Maria ens acompanyava per ensenyar-nos els indrets de Jesús on Ella hi va estar tan propera. El pelegrinatge ens el portava la Maria, la Mare. 

A Betlem va ser massa. Fer el petó a l’estrella i veure la menjadora al seu costat va ser un moment molt emotiu. No podia cantar “Santa Nit” d’emoció. Sentia fortament dins meu l’amor immens de Jesús. Poc després fèiem la missa de Nadal. Els cants, els silencis i sobretot la presència de Jesús Eucaristia era quelcom fort que deixava marca i era demanar-li coses grans. 

Tants bons records visitant l’església de la casa de Maria i de Josep, la multiplicació dels pans i peixos, on Jesús va donar la pregària del Parenostre, la transfiguració... 

A l’església de la dormició de Maria, el cant de la “Salve Regina” era com un sí d’agraïment, unir el nostre sí al seu. 

A Canà els matrimonis varen renovar el seu enllaç. Aquí vaig donar gràcies de l’amor dels meus pares. I la missa celebrada en el Cenacle va ser renovar els meus 45 anys de capellà. Aquí va ser un moment fort molt especial. En algun moment vaig sobreposar-me a l’emoció que experimentava. 

La visita a l’hort de les Oliveres, l’església de l’Ecce Homo i d’altres, varen anar preparant l’esperit pels darrers moments forts viscuts fent el recorregut del Via-crucis i la celebració en el Calvari. 

Trepitjar aquell empedrat per on va passar Jesús, tot meditant les catorze estacions era per mi i per tots un recorregut de gran recolliment interior. 

Només entrar a la Basílica del Sant Sepulcre vaig sentir un quelcom especial que em va commoure. Mirant Jesús crucificat i besar el forat de la creu vaig deixar-lo parlar. Vaig renovar la meva consagració feta a Fàtima el 79: dir sí “a tot allò que em fa mal; meu el dolor que m’acarona en el present... a tot allò que no és pau, goig, bell amable, serè...” 

Vaig retrobar-me amb Maria desolada al peu de la creu. L’Eucaristia celebrada abans de visitar i tocar la pedra del sant sepulcre vaig sentir el seu amor fins a donar la vida i m’esperonava a ser amor concret per als altres. El sentia ressuscitat, viu, a dins meu. 

També a Terra Santa vàrem iniciar l’Any de la Misericòrdia proclamat pel Papa Francesc. Tots plegats vàrem llegir l’Oració del Papa. 

Ara sembla que he baixat del Tabor però amb una ànima renovada. Ara quan celebro la missa o llegeixo la Paraula de Déu té un caire nou, més profund. Vaig d’estrena perquè a cada viatge hi ha quelcom nou, quelcom diferent. Aquest Nadal ha estat nou. Aquelles moltes pedres de Terra Santa ara s’han convertit en un cor de carn per estimar. Dono gràcies a Déu i a Maria d’aquest petit cel que he viscut. 

També dono gràcies a tots vosaltres. El vostre amor concret i sense fer soroll m’ha fet bé, més del que us podeu pensar. 

Dir-vos gràcies és poc. A la pregària demano que sigui Jesús la meva acció de gràcies. Ell supleix les meves deficiències i arriba on jo no sóc capaç d’arribar. 

Bon Nadal, el Nadal de la Misericòrdia. 

Una forta abraçada, 

Xavier Maria cmf. 

PEREGRINACION A TIERRA SANTA: ISRAEL Y JORDANIA